Un manual supervendes ensenya que a educar també se n’aprèn

1381134556022
Ediciones B. 224 pàgines. 15 euros

Amanda Céspedes és especialista en Neuropsiquiatria Infantil i autora, entre altres, del llibre Educar las emociones, un autèntic fenomen editorial a l’Amèrica Llatina que arriba a ara a les llibreries espanyoles, publicat per Ediciones B. Pares, professors i qualsevol que es relacioni de forma permanent amb nens troba a faltar un manual d’instruccions, i tothom coincideix que educar és una tasca àrdua tot i que apassionant. En general, la gran majoria dels problemes de conducta dels nens estan provocats per actituds errònies dels pares o educadors respecte a la seva educació emocional. L’autora xilena planteja canviar el paradigma de l’adult autoritari per un d’empàtic, comprensiu i intuïtiu, que sàpiga dominar les eines per a una comunicació afectiva i efectiva; i ens proporciona una desena de claus per fer-ho.

1. Memòria afectiva

Tots els nens vénen al món programats per a l’harmonia i la felicitat, però per aconseguir arribar-hi necessiten la guia d’un adult. Des dels dos mesos, el nadó ja confia en l’altre, en qui l’acompanya. Cada trobada amb aquells amb els quals interactua -pare, mare, germans, cuidadora, etcètera- queda inscrita en la seva memòria emocional. Estimar i ensenyar a estimar impulsarà el nen a arribar a un desenvolupament emocional harmònic.

2. Estímuls

Com a adults, no considerem important en la nostra vida tot ésser humà amb qui tenim proximitat, sinó que necessitem que sigui capaç d’entregar-nos estímuls afectius d’una manera espontània: afecte, tendresa, amistat i proximitat. Si per a un adult aquests estímuls són importants, encara que puguem prescindir-ne durant llargs períodes, són aliments essencials per a l’ànima infantil.

3. Error sense fracàs

Els nens i la seva autoestima depenen de les nostres actituds valoratives, que s’han d’expressar en forma d’aprovació, d’elogis, destacant les qualitats i sent comprensiu amb els errors. Les nostres actituds han de ser d’encoratjament, estímuls que animin el nen a atrevir-se sense temor a l’error, l’equivocació o el fracàs. En l’aprenentatge no hi ha lloc per al fracàs, ja que l’error és un mètode d’aprenentatge encara més vàlid que l’encert.

4. La pena importa

Els nens necessiten que l’adult presti atenció interessada i respectuosa als seus conflictes, dubtes, temors i incerteses. El més perjudicial per a la seva autoestima és minimitzar els seus problemes, mofar-se d’ells o ser-hi indiferent. Hem d’oferir-li ajuda per trobar solucions, mostrar-li el problema d’una manera objectiva i neutral perquè ho pugui veure. Les penes d’un nen són penes i no minipenes, així que res de minimitzar-les dient aquella típica frase de «¡però si això no és res!».

5. L’autoritat

L’autoritat és necessària, però no serveix de res si està basada en el domini. L’autoritat ha d’estar sustentada en el respecte, la conseqüència, la justícia i la tolerància. Mostrar l’autoritat enviant senyals de domini i control provocarà en el nen una emocionalitat negativa permanent que és el germen d’una rebel·lia futura.

6. Normes i límits

Les normes i els límits són necessaris. És possible establir-los i legitimar-se davant els nens i els adolescents mostrant-se pròxim, flexible i empàtic. La clau consisteix a posar l’èmfasi en la formació precoç d’hàbits i normes i no esperar la fallada i aplicar el càstig. Centrar l’atenció en l’acció errònia ignorant la virtut i aplicant un càstig exemplar convida el nen a desconfiar de l’adult i a ocultar les seves ac­cions. La confiança i l’estímul l’ajudaran a dir la veritat i afrontar les seves conseqüències. Implantar hàbits sans (normes i límits) des de molt aviat és el secret perquè els adolescents prenguin decisions lliures i responsables.

7. Amor i rebuig

Des dels 3 mesos de vida intrauterina fins als 8 mesos d’edat: l’estima comença abans de néixer i, per tant, els sentiments de la mare respecte del seu nadó provoquen grans corrents d’energia que gravaran amb foc les primeres vivències de l’infant de saber-se estimat o bé rebutjat. Una vegada el nen ja ha nascut, la principal missió és atorgar-li confiança.

8. Autoregulació

Entre els 2 i els 5 anys és el moment que el nen inicia la conquista de l’autoregulació emocional. Ha d’aprendre a identificar les seves emocions, modular-les i ajustar-les. Per ajudar-lo a aconseguir-ho hem de potenciar la fantasia i el joc com a forma de transformació de la realitat i aprendre a gestionar i correspondre la seva confiança en els ­adults que signifiquen alguna cosa per a ells.

9. Reflexió

Dels 7 als 10 anys és el moment de dialogar, de verbalitzar les emocions i els sentiments. El llenguatge fa que aparegui una incipient capacitat reflexiva que hem d’ajudar-lo a desenvolupar perquè no es quedi encallat a atribuir a tercers les conseqüències de les seves accions o obeeixi només per temor al càstig.

10. L’adolescència

Pubertat i adolescència. El món és ara un escenari carregat de misteris i promeses i la llar deixa de ser un refugi per transformar-se en presó. El desenvolupament moral ja està bastant avançat, però col·lisiona amb els impulsos hedonistes, cosa que porta a la transgressió dels límits. De nou ser comprensiu, afectuós i serè amb ells facilitarà el camí de l’autocontrol. Castigar un adolescent és dir-li que no té capacitat de judici.

Us recomanem l’entrevista “El meu deure és protegir l’alegria de viure del nen”

1379457214577

Us presentem l’entrevista a l’expert en ensenyament Jordi Mateu Zorita, publicada al diari “El Periodico” el 18 de setembre amb el títol: “EL MEU DEURE ÉS PROTEGIR L’ALEGRIA DE VIURE DEL NEN”

“Una altra manera d’educar és possible. Ho argumenta aquest pare de tres nens, mestre i exassessor d’Ensenyament.
Com un brot verd que brota al solar més àrid, l’escola pública Congrés Indians de Barcelona ha transformat una plaça de ciment i diversos barracons en un espai càlid i acollidor on es practica l’«educació viva» sense pissarres ni pupitres. És un dels centres que Jordi assessora.”

Doneu-hi una ullada tot fent clic al següent enllaç:

alegria de viure

Us recomanem l’article “Els amics, per sobre de tot”

amics
Us presentem un article publicat al diari “Ara”, escrit per Ainhoa Boix, amb el títol: “Els amics, per sobre de tot”

“Els adolescents veuen l’amistat i la lleialtat dels seus com la prioritat, per sobre de la salut i la família”

Doneu-hi una ullada tot fent clic al següent enllaç:

adolescencia_i_amics

Presentació del taller ALOHA
Càlcul amb àbac pel desenvolupament mental per a infants de 5 a 13 anys

aloha